La vida cultural de la ciutat va quedar marcada per la realitat dels bombardeigs, però aquests van comportar-ne la paralització. Mantenir l’activitat artística i, fins i tot, deixar que la seva mirada ironitzés sobre el que s’estava vivint, també era una forma de recuperar un cert sentit de normalitat.

La quotidianitat barcelonina, bé que afectada per la por i les creixents dificultats materials, va seguir mantenint una vida cultural àmplia i diversa considerant les circumstàncies en què es desenvolupava. Si l’objectiu del nou tipus de guerra era desfilar els teixits socials, mantenir-los era la resistència que calia oposar. La ciutat no es va paralitzar, les agendes dels diaris seguien anunciant els espectacles teatrals i renovaven la cartellera. Els sindicats d’artistes van intentar en aquest sentit mantenir el to cultural anterior. No era, tanmateix, una activitat girada d’esquena a les noves realitats. L’humor i la ironia de la vida cultural reflectia la varietat d’actituds socials davant els bombardeigs.

Caricatura
“Ja ha arribat la primavera”
Esquella de la Torratxa,
núm. 3058